6603
-z:^^
) /•
H^fW
$11 «itlfc 8
'■i•Ji'4"flW3£&
7
Ambrosi Carrión
EL MAL TRAGINER
TRAGÈDIA : UN ACTE
IMPREMTA D'ART
Provençn, 304. — Bahcblona
1916
Aquesta obra és proprictat del séu autor, i ningú, sense el séu permís podrà reimprimir-la ni traduïr-la.
La Sociedad de Autores Espa- fíoles és l'única encarregada de co- brar els drets de representació.
S'ha fet el dipòsit que la llei se- nyala.
.■^
DRÀMATIS PERSON/E
La mainadera. El marxant vell. ' El marxant roig.
La jove. L'ermita.
El contrabandista. Un pastor i dos homens.
Aquesta tragèdia que constitueix la part II de la trilogia La Sort, que comença amb Epitalami i es tanca amb la Núvia verge, va ser estrenada la vetlla del 15 d'Octubre de 1915 en la tercera Sessió d'Art celiebrada en el teatre Auditorium. La representaren respectivament les actrius i actors Mercè Nicolau, Francesc Montfort, Ramon Tor, Mercè Ferrer, Au- gust Barbosa i Joan Rovira. Va pintar el decorat en Josep Rocarol.
Direcció de l'autor.
í?íS5G
Inícrior de la cuina d'un casalot perdut a la vora d'un camí de ferradura que passa el Pirineu. À la dreta la llar, al fons la porta que dona a fóra. Al reco de l'esquerra una escala que puja a les cam- bres de dalt; en aquesta mateixa banda, a primer terme, una taula amb un banc a cada costat. Es una nit d'hivern, nevada, en que'I vent xiula sordamení part de fóra i fa cruixir la porta, alçant, en dança feréstega, els borrallons de neu.
La escena sols està il•luminada per la claror d'un Ilumot d'oli i per la llar que va apagant-se. Prop d'aquesta, un breçol ont jeu una criatura de bolquers.
Ajegui en un reco i embolicat en una manta, com si dormís, el marxant roig; piop de la llar el marxant vell que va posant en la seva caixa collars, anells i alií es galindai- nes, que tieu d'un paquet que té al seu cos- tat, sobre un escambzU. L ermità, que és cec, assegut pi op de la taula, compta al seu damunt monedes de coure. Al obtirse la cot tina, un gran silenci; després, se senten en la porta uns cops somoits com si tru- quessin. El maixant vell, se detuia en la feina que feia i escolta; demprés, no sentint rès, toma a la tasca. Un silenci. La Jove, amb un llum a la mà, apareix a l'escala i es de- tuia, dient;
LA JOVE
Semblava que truquessin.
EL MARXANT VELL
EI vent era... També m'ho havia creguí...
LA JOVE
El nen?...
12 El mal traginer
EL MARXANT VELL, dcspiés de ttiirar-sé !
Dorm !...
LA JOVE
Verge,
quina nit !...
l'ermità, sense alçar elçap — Nií d'hivern !...
(Una pausa.)
EL MARXANT VELL, 3 la jOVe
Ja estan les cambres a punt ?
LA JOVE
Encara no.
( Va cap a dalt, mes se detuia al tomat a sen- tir nous cops a la porta.)
LA JOVE
Sentiu ?
EL MARXANT VELL
I deixa. Es el vent !...
LA JOVE
Oh ! Deu meu !...
Ambrosi Carrión 15
Desapareix cap dalt. Un altre silenci. L'er- mità, sense giiai-se, diu:
l'ermitA
Que íé la noya?...
EL MARXANT VELL
Com qu'cll és fóra !... I eixa nií l'espera... 1 pels camins amb neu i tanta fosca...
l'ermità
Teniu raó !... Si en el camí es trobaba amb el mal íraginer...
De sobte una rialla irònica l'interromp. Es el marxant roig, que, agegut en el seu lecó, escolta. L'ermità s'esvera. El vell tomba el cap.
l'ermità, esglaiat Qui riu ?...
el roig, sense moure s creieu en eixes coses ?
EL marxant vell
Calla!...
I encara
El mal traginer
L ERMITA
Diguem: qui és que ara ha rigut?,..
EL MARXANT VELL
El roig!...
l'ermità, com per ell
El monstre que dona mals I...
(alçant la veu)
1 si. Jo hi crec en eixes coses, que a tu et fan riure. I sé de moltes gents, que a ses mans han mort. En nits de fosca, quan la neu ha cobert plans i muntanyes, quan bufa el vent dels ports i els núvols corren per devant de la lluna, per les vies passa el mal traginer. Sobre la sella d'un cavall negre colca; al seu redera com un eixam de flames, s'hi revolta l'ample mantell. Porta en les mans crispades un coltell relluent... i els ulls li brillen com dos fanals. Àvença per la serra sense remor. Mai son cavall renilla, ni ell Dada boca i de les petjades del corcer el soroll la neu apaga. Du les alforjes buides: sols les omple amb lo que porten tots aquells qui troba;
Ambrosi Carrión 15
car mata i roba a traginers i moços, a marxants, a fadrins i criatures qu'el troben a son pas. I quan ve l'auba, ell se fon en la broma i sobre terra sols trobareu un mort que regalima per la gola esquinçada la sang roja que clapeja la neu entorn estesa.
EL ROIG, mig alçat Contes i faules !
l'ermità
No; coses que diuen aquells que les han vist !...
EL ROIG, amb mofa
Potser tal volta, vós?...
l'ermità, amb veu dura Soc cego !...
EL ROIG
Àh !... I com passant la serra mai l'heu trobat?...
L ERMITÀ
Soc cego i a més... pobre !...
16 El mal traginer
BL ROIG, tornant-se a Jeure Vaja, teniu raó... Eixos, no compten !...
EL VELL, al Roig
Sempre has de sé el mateix!... Tu que sols el mal, te rius del mal ?... [dones
EL ROIG
No'l donc 1 M'el conpren !...
EL VELL
Pitjo encara !...
EL ROIG
I tu, amb les teves joies l'or groc de les tombagues i les pedres, que brillen i amb les grosses arrccades civelles i botons, el mal no'ls dones?...
EL VELL
Tot quan jo venc és alegria. En noces, festes, bateigs i prometatges, sempre són un lligam de goig. Un raig puríssim de sol qu'entra en les llars i les escalfa, un dolç record demprés i una relíquia sagrada, que a n'els fills de mans dels pares passa. Sols venc el goig.
Ambrosi Carrión
EL ROIG
I dons la enveja i la rcncunia a qui no poí firar-íe...
EL VELL, irat Deixem estar !...
EL ROIG
No trigaré pas gaire... Va deixar-nos aquell que sempre reia... Ensenyat el camí, ben poc me costa seguir-lo!...
EL VELL
Mes qui sab, qui sab, on para!,..
EL ROIG
Com qu'era enamorat, serà entrc'ls braços d'una dóna ! Potser la moca aquella de la casa serena que s'alçaba prop de la mar...
EL VELL
Per tu va abandonar-nos !...
EL ROIG
No. Per la mainadera... Va besar-la...
18 El mal traginer
Un silenci. La jove baixa de dalt, apaga el llum i el deixa sobre la taula. Demprés s'a- costa al nen i el besa sense despeiíai-lo. Amb una esgairifança de fiet s'asseu al costat del marxant vell.
LA JOVE
Podeu anà a dormir. Ja estan les cambres apariades.
EL VELL
líu?...
LA JOVE
Jo, fins qu'ell torni. l'ermitA
LA JOVE
I per què?
Fas mal fet !
L ERMITÀ
Potser tal volta veient la nit que fa, fins fer-se dia no's posarà en camí !
LA JOVE
No'n tingueu dupte; m'estima massa per volguer que passi ànsia.
Ambrosi Carrión 19
EL MARXANT VELL
Sí, més el temps !...
LA JOVE
lamai i'cspanía L'hivern passat, amb neu, amb vent, amb pluja atravcsaba el port... i érem promesos no més.
l'ermità, amb malícia Es que llavores 1...
LA jove
No, no. Encara porta avui més dalit, car lluny se friça pel fill nostre... I avans, només venia per mi...
EL VELL
Oh, joventut !.,.
EL ROIG, que s'ha alçat
Ves, ves que un dia no's quedi pel camí... n^
LA JOVE
Sempre el mal home... Per que s'hi ha de quedar ?
20 Bl mal traginer
EL ROIG
Pséh ! Per les vies n'hi han íanfs de írenca-colis !...
LA JOVE
— En la muntanya no més hi han cingles i els coneix de sobres...
EL ROIG, amb itonfa grollera I hi han mals traginers !...
LA JOVE, alçant-se amb un crit d'esglai
No!
EL ROIG, dirigint- se a í escala
Bahl... Pregunta-ho a Termità...
l'ermitA
Guarda-t de que't trobessis amb ell per un camí !...
EL roig, rient
— Jo no soc cego. També tinc un coltell que si no brilla
com el seu, quan se clava, no més mata !
El marxant vell s'alça i diu:
Ambroai Carrión 21
EL VELL
Jo m'cn vaig a dormir... Per no sentir-íe donaria...
EL ROIG
Ja'í vagarà...
BL VELL
Sí, el dia que sigui morí !...
LA JOVE
Calleu ! D'aquesíes coses no s'en parla. I menys en nií tan crua,..
EI vell pren el llum que penja de la xamenela i Vencen en la llar; pesadament atravessa la cambia I desapareix per la escala. El Qoig llavors se detura mirant-sél i després com resolent-se de cop, deixa la manta i ve a posar -se al costat de la jove que seu a la vora dzl breçol. L'ermità s adorm de cap a la taula.
LA JOVE,
al veure al Roig qués prop d'ella I vós que feu ?
|
82 |
El mal traginer |
|||
|
EL ROIG |
||||
|
No res. |
||||
|
LA JOVE |
||||
|
també a dormir ?. |
No us en |
anàveu |
||
|
EL ROIG |
||||
|
Ja no tinc son. |
||||
|
S'asseu prop |
d'ella. |
|||
|
LA |
JOVE, |
miiant-se l'ermità |
||
|
con |
n dorm ! |
— Mireu-ac'l EL ROIG |
||
|
Fes-lo anar al llit |
LA JOVE
No'n tinc per dar-li. Una pausa: el vent brunz foitament al defòia.
EL ROIG,
amb veu soida i conti eta Escolta, moca !
LA JOVE,
esverada del tò d'ell Que voleu ?
Ambrosi Carrión 23
EL ROIG
Escolta: l'estimes molt al teu marit ?
Ella se'l miia sense saber que dir.
L'estimes molt ?
LA JOVE
VÓS que n'heu de fer ?
EL ROIG
Respon-me. Cuita !
LA JOVE
Es clar que me l'esíimo.
EL ROIG
Sí; mes diguem, per res del món el deixaries ?
LA JOVE, alçant-se esfareida
I ara? Per que'm dieu això ?
EL ROIG
Seu. No t'esveris. Es que t'he mirat molt i ets tan formosa que'm fa estrany que ací al cor de la muntanya puguis viure amb un hom que sols te parla de remades del torb, o de la llenya...
24 El mal traginer
Un hom que put a ovella i a reïna
un hom que no sab dir-te una paraula
i sols le sab mirar amb ulls encesos
i la boca badada. Que í'esíima,
pofscr sí, mes ací et íé tancada
en aquest casalot, de parets rònegues
esperant als vianants, que passen... Sempre
sola, amb els ulls tots plens de espessa boira;
sense saber del món, ni de la vida
com un pibet nascut en la carena...
Me fas llàstima, a fé...
LA JOVE, cada volta més esverada
Calleu. Podríeu despertar al meu fili...
EL ROIG
Bah, bah, respon-mc a tot lo que t'he dit !
LA JOVE
Deixeu-me. Àneu-se'n a dormir. Mitja nit ja és ben passada.
EL ROIG
Dcmprés que t'acompanyo... Ets agraida, com hi ha món !...
LA JOVE
I que'm fa ? No tinc paura de la nit, ni del vent !
1
Ambrosi Carrión 2S
BL ROIG
Meníres tu vetlles, esperant el teu hom, ell poísé es troba ben a redós i a vila. Oh, en les viles fa bó quedar-s'hi...
LA JOVE
No pas ell !...
EL ROIG
Que't penses qu'és tallat d'una fusta difercnta ?...
LA JOVE
Deixeu-me. I que sabeu ? En vostra vida mai l'amor ha florit ? Mai una dóna amb els ulls lluminosos va ofrenar-vos el repòs de la llar ? No heu tinguí l'ansia de tindré un llit ben vostre i una casa on una volta s'han tancat les portes s'hi clou cl món sencer i tot se oblida car tot l'amor dins ses parets se tanca? I ja no us recordeu de dols ni engunies ni us esveren els torbs ni les nevades, car quan obriu els braços, en els llabis teniu un bes de dona enamorada, i en els ulls la claror encegadora d'un somriure d'infant vostre, ben vostre. ja que al darli la sang li heu' dat la vida !
5
26 Bi mal traginer
EL ROIG
I quantes coses dius !... Garles i garics, i m'aíabales. Mes no dons resposta a lo qu'hc preguntat.
LA JOVE, amb efusió
Doncs bé, l'estimo, l'estimo amb tot el cor, amb tota l'ànima; l'estimo, que la sang jo donaria per ell, si aixís calgués ! Ell és ma vida, tenint-lo aprop me sento forta, i trobo sempre en son bés, la pau que tot ho esborra; i en sos braços, que protectors s'estenen sobre ma testa, hi veig dugués robustes branques de roure, que de mal me lliuren. L'estimo, sí. I encara més quan are m'ha dat el fill, cl fill ont és tancada la vida d'ell, la meva vida tota; car quan sobre el brcçol, les nostres testes s'inclinen, i l'infant esícn els braços i somriu, brolla d'ell una alenada de vida i foríiíut, que m'omple l'ànima d'una sentor divina, car me torna la vida de l'espós i ensems la meva que han florit en l'infant per nostra joia,
EL ROIG, alçant-se furiós
Calla ! No parlis pas d'eixa manera. Calla quc't mataria !
.^i
Ambrosi Carrión 27
LA JOVE, esfaraida Verge !.,.
EL ROIG
Calla!... Li tinc odi al amor, i quan me parlen talment com tu ho has fet, sento desitjós de matar, perquè aixís la veu s'ofegui en la gola joiosa.
LA JOVE,
deixant-se caurer de genolls abraçada al breçol
— Senyor, guardem !...
EL ROIG,
dieçant-se, imponent, amb gian i dolorós accent
L'amor, l'amor !... També dins la meva ànima
jo l'he sentit alçar-se com foguera
immensa que cap vent o pluja apaga.
També jo l'he sentit com m'esberlaba
el pit, brollant com una font furienta
que tornant-se torrent, sobre les planes
queia en terrible allau, devastadora.
Sí, també l'he sentit; també els meus llabis
del desig de besar s'han tornat pàlits
i frcts; també mes mans, han tingut l'ansia
d'anegar-se en la tofa suau i tèbia
d'abundant cabellera deslligada.
28 El mal traginer
També han cercat mos ulls visió divina
de la dóna somricnía al oferir-sc,
i en ma boca també he sentit friçança
de dir gaies cançons... Tot fou debades...
tot, tot !.., Qu'en mi les gents no més vegcren
al marxant de verins i males herbes,
al qui eusenya secrets que la son roben
i fan glebar la sang dintre les venes...
I aquiçat com un goç, mirat amb odi,
mai per amic els homes me volgueren,
les donzelles al veurem sols fugien,
i aixís m'ha fet malvat, no pas mon ànima,
si no tot el llur odi al refusar-me !
L'ermità al crit que ha fet la jove, s'ha des- pertat, mes al sentit Ja veu tzrrible del marxant roig, lesta immòvil sense gosar a dit paiaula. Esfateit, leeuJI de la taula la bossa i se l'amaga a la faixa. Dempiés a les palpentes avença sense fer remor fins a topar amb la paret de l'esquerra i apoiant- se en ella va caminant fins a ésser al fons, prop de l'escala, en quin reco se detura es- coltant.
LA JOVE, cada volta més es farcida Oh, deixeu-me ! deixeu-me !
EL ROIG
No. Vull dir-t'ho tot; tot lo que reclòs en el pit porto.
Ambrosi Carrión 29
T'he visí fcliça, hermosa i cobejable, presa d'un hom a qui tinc un terrible odi, sols per qu'eís d'ell, i jo festimo.
Ja en foll desig.
T'esíimo, sí, í'est;imo i vull endur-íe-me'n amb mi, daríe cl meu or i fer-te meva, meva, creuant el món sobre la gropa de mon cridant: El Roig, mircu-se'l, íc una dona a qui estima, té una dóna que li ha besat els llabis sense fàstic !
LA JOVE
Oh, no ! Jamai !...
• EL ROIG, intentant abraçar -la Amb mi !...
LA JOVE
Deixeu-me ! Jofre,
espòs
EL ROIG, fòia de sí No, no'l nomenis, no'l nomenis !...
En aquest instant truquen a la poita forta- ment.
LA JOVE
Socors ! Socors !...
30 El mal traginer
EL ROIG
No, no obriràs...
L'abraça i la poita fins a prímet teime. Tor- nen a tiucar més foiíamení. L'ermità airo- cegant-se per teira i seguint la paiet, se dirigeix fins la porta.
O meva, o morta ací tancada !...
En aquest instant í ermità pot obrir la porta, que sesbatana furienta empesa per el vent que fa entrar la neu en remolí furiós dintre la cambra. La Mainadera, tota estripada, amb els cabells al vent, entra d'un salt úl mig de la cambra cridant com afollada. El marxant roig deixa anar a la Jove i resta dret davant la taula; aquesta a terra sense saber lo que passa. Al poc del crit de la Mainadera, apareix per l'escala el marxant vell. L'ermità tanca la porta i se queda re- penjat en ella.
LA MAINADERA, amb UU xlsclC
Ah !! Vent, deíuret ! que ací dancen també !...
Tots resten estàtics, esverats, sense atrevir- se a moure's. Demprés rient i amb veu aca- ricianta.
No, no ets tu sola...
Ambrosi Carrión 31
Cantant.
La neu l'ha portada el vent qu'és promès de la muntanya, de núvia li serà vel i de morta la mortalla !
Amb veu trista i cieuant els braços sobiél pit, com si tingués una criatura.
La mortalla !... El meu fill... M'el varen pendre i cl soterraren !... No tenia mortalla !...
Cambiant en tò furiós.
M'el varen pendre... No era mort ! Dormia !...
Fent un gran crit. Ah I!
Veient a tots als qui són al entorn.
Qui sou ?... No us conec !...
Allargant la mà.
Deu-me una almoina
Aixís, roman immòvil. EI marxant veli s'a- costa a l'ermità.
EL VELL
Que ha passat ?
l'ermità, tremolant
Era cl Roig !... Es un mal home; si no obro, hi ha sang.
92 BI mal traginer
EL VELL
Diguem !... l'ermitA
si ens sentia !,..
Silenci.
LA MAINADERA
Que feu, iots quiets com roques? No dançabeu quan he trucat?... Torneu-hi, apa, dcpresa. À mi em plau molt la dança... Si voleu cantaré...
Passaní-se la mà pel front com evocant te- cords de coses passades.
Jo un temps sabia moltes cançons; com que vaig ésser mare !,.. No tenia bolquers, breçol, ni faixa, ni pare cl meu infant. Meu, meu sols era !... Mes tenia mos braços i la vida que li daba cl meu pit, i la dolcesa i tebior de ma falda... i jo per joia la llum dels seus ullets i el seu somriure... I li caníaba, li cantaba sempre noves cançons, brcçant-lo, aixis, breçant-Io...
Cau agenollada. El vell s'hi atança.
EL VELL
Jo't recordo. Tu ets la mainadera de la casa tan blanca i lluminosa
I
Ambrosi Carrión 33
bastida prop la mar !... Oh, pobre dóna ! Se t'ha mort el teu fill i van llençar-te ?
EL ROIG
La mainadera?... La qui va robar-me la daga !...
LA MAINADERA
No, el meu fill dorm, dorm per sempre i no somnia...
EL VELL
Mes avans no deies...
LA MAINADERA, alçant-se feréstega I vós que n'heu de fer ?
LA JOVE, que s'ha alçat
Aquesta dóna?...
AI alcar-se la Mainadera veu al marxant xant roig davant d'ella i eiida.
LA MAINADERA
Jo't conec. Tu ets el mal. Llenceu-lo prompte, feu-lo fugir d'ací. Ai de la casa on arriba. La morí li va al redera i fa presa !...
34 Bl mal traginer
LA JOVE
Llenceu-lo, sí, llenceu-lo !. Volia fer- me seva !
EL VELL
Tú!...
EL ROIG
Deixeu-me !
l'ermità No, la jove no mení !..,
la mainadera
Llenceu-lo prompíe, o abrandeulo en cl foc qu'en la llar crema, mes no llenceu al vcní les seves cendres que tornarien xorques a les íerres on caiguessin !...
EL ROIG
Calla!...
LA JOVE
Sols amb les dones ell es gosaí !
LA MAINADERA
Porfa la morí; íé dagues enverinades !... Llensa'l prompíe, prompíe !.,.
Ambrosi Carrión 35
EL ROIG,
furiós, agafant a la jove Sí, mes tu amb mi !
LA MAINADERA, amb Ull bot
Deturat ! Que per sempre maleit sies ! Que la terra et fugi de dessota dels peus ! que l'aire't manqui ! que la llum en tenebra et sia tornada, l'aiga en sang, i el menjar en fanc o femta !
EL VELL
Vesten, sí!...
LA MAINADERA,
apietantse amb les mans el front i eiidant
Hi veig, hi veig. La teva daga va insinuar-me la idea. Vesten, vesten !... Encara jo'l tindria al fill.
EL ROIG,
que ha anat fent- se arrera, fins arribar a la poiia, diu a la jove
Mes oume !...
s
LA MAINADERA, Sempre ciidant
Vesten !...
96 Bl mal traginer
EL ROIG
Em venjaré. Per la muntanya tindré tots els camins !...
LA MAINADERA
Vestcn í
EL ROIG
I et juro
que mes petjades hi seran per sempre marcades...
LA MAINADERA
Vesten !
EL ROIG, desapareixent
Amb la sang
LA MAINADERA,
tancant la porta d'un cop futient
Au, fóra !! Boca-badaís els cingles com t'esperen !...
L ermità ha anat a parai al costat de la llar, la Jove se deixa caure asseguda en un banc EI marxant vell roman diet ledera la taula. Llaiga pausa. La mainadera testa immòvil amb els braços en creu davant de la porta tancada.
Ambrosi Carrión 37
LA jovB, plorant
Quina nií ! Quina nií !... Si no és per eixa dóna ja era perduda! EI monsíre, el monsíre!...
EL MARXANT VELL
Mai més faré camí. Va deparar-me
la sorí un mal company. Àvans ires érem:
el jove ens va deixar per eixa dóna
Senyalant la mainadera.
i ja no rhe visí més i l'alíre no era pas un hom, sinó un llop !,..
l'ermità
Àixís li suríi ara el mal íraginer; en nií com eixa ha de fer presa, ben segur... Es fosca la nií... ai de qui creui la muníanya...
LA JOVE, amb molta poi No per piefaí. Al Jofre jo ans espero...
EL VELL
No haurà' soríií de vila !...
l'ermità
Déu ho vulgui !...
LA JOVE, alcaní-se molt enguniosa Ja és més de milja nií. Sí, sí que íriga !...
38 Bl mal traginer
EL VELL
No vindrà fins demà...
l'ermitA
Que Déu ho vulgui I
la jove, passejant friçosa I com íriga !... com triga !...
Anant al fons i obiint un porticó d'una fí- nestia.
Kes ! Nií negra al demunt de la neu I...
l'ermità
Tinc una engunia !...
Un llarg silenci, la jove segueix miiant a fóra; l'eimità, com leçant, diu:
Any de neus, de tempestes i llepades... hi ha sang en els camins, la neu és roja fins que al demunt ni cau de nova. Furguen els llops sentint la flaire, furguen, furguen... desenterren un mort... Qui va matar-la? Ningú ?... El mal traginer !...
LA JOVE
I el camí sempre blanc t... Ni un renill, ni un crií !..,
Ambrosi Carrión 39
EL MARXANT VELL
El foc s'apaga !..,
La mainadeia que fins ata ha restat immòvil fixa sos ulls en el breçol. Piimei queda es- tàtica, d em pres deixa eaurer els braços i somriu. Avença qualques pases vers F in- fant adoimit: demprés se detuia com dub- tant d'acostai-s'hi, mes somiient sempie. EI marxant vell se la miia.
LA JOVE, sempie mirant a fóra Tinc un ànsia !... Deu meu !...
EL MARXANT VELL,
mirant la mainadera
Aquesta dóna porta en ella quelcom d'inevitable !
LA MAINADERA, CU vcu molt balxa
Sembla que senti els cors que baten, baten com rellotges !...
EL MARXANT VELL, a la j'oVC
No'm sents ? El foc s'apaga.
El foc va estingint-se lentament. La jove no respon. La mainadera va atançanl-se amb pas vacilant al breçol. Quan arriba al seu costat s'agenolla f creuant les mans el con- templa embadalida.
40 Ei mal traginer
LA MAINADERA
Qu'és hermós I Qu'és hermós !... Dorm i som- dolçamení, car somriu ! Un jo en tenia [nia que va adormir-se i no va tindrer somnis i per xò va morir...
LA JOVE, miiant sempie Res, res i..,
LA MAINADERA
Els somnis passen com una boira flonja i freda. Uns com núvols daurats i lluminosos; altres, pesants com bromes negres... altres blancs i frcts com mortalles... Jo en vaig tindrer un de fercsteg, plé de sang que encara sento mullar-me el rostre.., jo estrenyia una daga en les mans i vaig clavar-la a la gola del monstre i va esquitxar-me els ulls i va ofegar-me al fili...
Alçant-se i cridant.
Oh ! dança mainadera, qu'el vent volant te porta; dança amb els arbres, corre, vola i creua les serres i planures. Canta i dança per lliurar-te dels somnis, riu i crida per no sentir els plors, que are resonen...
Ambrosi Carrión 41
Riu, riu... per que no sentin tes orelles
com cruixexen els hossos ! Riu, riu, canta !...
Llença una íenible riallada i cau a terra.
LA JOVE, esfareida Que diu aquesta dóna ?
Jo la conec !...
EL MARXANT VELL
Es una folla 1
LA JOVE
No, no serà?...
l'ermitA
Que penses?...
LA JOVE
La neu, la nit... perdut per la muntanya...
el marxant vell I ara, que vols dir?
la jove
Seria horrible... 1 aquell hom, aquell hom, la bèstia fera !...
EL marxant vell
Ves qu'el foc s'ha apagat... cal cercar llenya.
42 El mal traginer
LA JOVE
Es a fóra, sortiu !...
EL VELL
Qui?
LA JOVE
lo no goso !
LA MAINADERA,
alçant-se i tornant a la obsesió del bieçol
M'he despertat... Sentia una veu dolça que'm cantaba cl mateix que jo cantaba al meu fill... Qu'és estrany !... Mai més havia recordat la cançó...
duptant.
Si, sí, aixís deia: «La mar breçola... la mar...» No, no, detura't... començaba altrement: «Dorm en ma falda...»
Ploiant en veu baixa.
I ara ma falda és buida, buida, buida... Un solc sense llcvors...
l'ermità
Oh, quin fret sento t
EL VELL
Es qu'cl foc s'ha apagat... i no hi ha llenya...
I
Ambrosi Carrión 4S
t
LA JOVE, sempre impacienta ^viaí clarejarà...
I LA MAINADERA, iccoidant, sensc cantar
«La mar breçola I barca». Sí, ja ho tinc; aixís comença. Jorn s'ajuníen els moís ! Demprés: «la barca reçola a l'hom...» Mos braços res no breçan...
»g sobte la jove sent la neu que ciuix sota les petjades d'un cava/i.
LA JOVE
n cavall ! Es en Jofre !...
LA MAINADERA,
allargant els braços vers el breçol
Infant, somnies?...
es llavors se sent una veu d'home que canta.
EL CONTRABANDISTA, Cantant
EI mal traginer aimaba a una dóna que no'I va voiguer...
l'ermitA, molí baix, esgarrifat nial traginer !...
44 El mal traginer
10;
LA MAINADERA,
pienení a r infant del breçol i posant-se I en biaços
Sí, jo vull cantar-íe.
La jove obre la porta. La veu carn
EL CONTRABANDISTA, Cantant
Cercant son aimant. de sang la muntanya furiós va regant...
LA jOVE, cridant Janot!... lanoí!... Que no has vist pas a'n jofi
EL CONTRABANDISTA
Qu'encara no és ací ? Jlii
LA JOVE
Noi
EL CONTRABANDISTA
Va deixar- al sortir de la vila !
EL VELL, que està escoltant Com!
EL CONTRABANDISTA
vindrer per la dressera... Molta pressa íenía d'arribar... j
|
i |
||
|
' |
Ambrosl Carrión 45 |
|
|
Amb un crit més fort. |
||
|
Àdeul... |
||
|
LA JOVE, 51 |
||
|
Espera !... |
||
|
EL CONTRABANDISTA |
||
|
D puc, |
que porío faío !... |
La veu es perd al lluny.
LA JOVE, cridant
Escolta, escolta !... )'m sents? Oume Janotí que encara en Jofre ha arribat!... Res!... Nom sent! Nit im-
[ placable ! Resta en el dintell.
LA MAINADERA,
estrenyent al infant sobiel pit
«Dorm en el clot de ma falda
dorm infantó.... »
La mar breçola la barca
la barca breçola al hom,
l'oratge breça les branques,
les branques els seus fruits d'or...
l'ermitA canta ?
46
El mal traginer
el seu fill...
BL VELL
Una folla, que va perdifi C
LA JOVE
Jofre, Jofre, perquè trigues^
LA MAiNADEUA, amb insisiencía de folla
Mos braços són com les branques mos cants com l'oratge són...
Una veníada fuiienta fa fer ai rera a la jo la Mainadera salça d'un bot sense ab donar l'infant.
LA JOVE
Oh, Déu meu... I no encar...
LA MAINADERA, amb un gran ctit
Tanqueu la porl
EL VELL, també esverat Sí, tanca; entra un mal vent...
LA MAINADERA
La mort és qui en El vell tanca la poi
m
Ambrosi Carrión 47
LA JOVE
Oh, no!...
LA MAINADERA,
posant-se lígida i amb veu metàlica La morí ! La morí ! Prou la coneixo I...
LA JOVE, desespeiada Dona-m cl fill !
LA MAINADERA
No, deixem, vull cantar-li
LA JOVE, volguent-li pendre Es meu !
LA MAINADERA
I íu que sabs ? La morí podria
pèndreícl !...
1 JO no...
LA JOVE
No, jamai !
LA MAINADERA
Tu cís feble, cís feble,
EL VELL, intervenint Deixa anar !...
1- ■ |-if'liitf|Íinii>ii,,iaÉtt
48 El mal traginer
LA JOVE
Es meu !
Empenyent-Ia. Au, boja
EL VELL, sense poguer-li arrencar I no puc !
LA MAINADERA
lo US cl guardo !...
LA JOVE, volguent-li pendrei
Deixa, deixa, el vull!...
LA MAINADERA
No, que la mort hi farà presa !...
EL VELL
Deixal al seu breçol...
Li pi en furiosament i el posa en el breçol.
LA MAINADERA, amb un crit espantós
Lladre ! M'el robes...
LA JOVE,
p/orant, de cap sobre la taula En Jofre ! En Jofre !
Ambrosi Carrión 49
LA MAINADERA,
crispada, èríica, piesa de follia profètica Tu ho has volguí 1 Siga !
l'ermita, caient de genolls Pietat, Senyor, pels qui la serra passen 1...-
LA MAINADERA
La Mort, la Mort! La serra és blanca, blanca; amortallada dorm... Ara és debades que s'alci el jorn; per besos que li dongui no la despertarà... Es morta !... Es morta !... Es mortalla la neu i són mortalla cl bolquers al brcçol i són mortalla els llençols en el llit flairós dels nuvis... car els verms dins del tou de la carn viva ja's remouen i els besos enpudeguen...
Més amplement.
S'atança í Es com rcgina de rondalla, s'acosta fent cruixir els negres hossos i riu amb el soroll d'espill que's trenca... Ara dança al dintcll. Li fan musica els goços udolant... Au, dança, dança... Dança per que té frct i ja ha fet presa
Amb un gran ciit.
La Mort ! La Mort ! Obriu per que s'escalfi. No, quc'l foc s'apagat... i ara voldria beurcrs la sang d'un nin íebiona i dolça !... No! no obriu. No! no ! no !... À fora ! A fora !!
50 El mal trag^iner
Llznçant un xiscle horiible cau agenollada amb els braços estesos sobie'l bieçol. Una gran pausa. Parí de fòia comença a clate- jai lívidament. La Jove ploia de cap a la taula, el vell està prop de la porta, f ermita agenollat en un lecó. Més silenci. De sobte a la poita sonen dos cops vigorosos. La jove s'alça d'un bot.
LA JOVE
Truquen í
Ningú gosa a moure's. Una altra pausa llar- ga. Per fi tornen a trucar.
Déu meu !...
EL VELL, dirigint-se a la porta Qui hi ha?... Altre silenci; d'afòra no responen.
LA JOVE, amb dubte terrible
Ell? No contesta?...
EL VELL, insistint Qui hi ha?...
Tampoc responen; llavors ell, impacient, obre la porta. En el dintell, damunt de la neu palida i en el dia que neix, se retalla la fi- guia d'un pastor, que embolicat en un ta- paboques, aguanta un fanalot; darrera d'ell dos homes porten un mort mig embolicat en una manta.
Ambrosi Carrión
LA JOVE,
llençant un crií esgaiiifós i caient a teira Oh, Jofre ! Jofre ! Espòs, sense vida !
l'ermità, tremolant en un lecó Fou cl mal traginer !
LA MAINADERA,
s'alça d'un bot i amb una certesa teiiible crida No!! El de la daga!...
Tots romanen immòvils, llavors
SE TANCÀ LA CORTINA
FE D'ERRADES
Plana Ratlla Diu Ha de dir
29 8 de mon cridant: de mon cavall cridant:
36 13 Amb la san Amb la sang
38 19 Qui va mataria? Qui va matarlo ?
EL MAL TRAGINER
OBRES DE L'AUTOR
Tribut al Mar, tragèdia en un acte.
El fíll de Crist, » » » » (2.^ edició).
Epitalami, » » » »
Bernardo del Carpio, drama cavallercsc en quatre
actes. Tesia d'or, idilii dramàtic. Periandre, tragèdia en tres actes. Conferencia- resum del primer Cicle Històric del
Teatre Català. Otelo, traducció de la tragèdia de Síiakespeare. E/s esclops de la Sort, rondalla per a infants en un
pròleg i dos actes. Hero i Leandre, traducció en exàmetrcs del poema
atribuït a Museu (publicat per l'Institut d'Estudis
catalans). EI mal traginer, tregedia en un acte,
EN CURS DE PUBLICACIÓ La Núvia verge, tragèdia en un acte.
DE PRÒXIMA SORTIDA
Clitemnestra, tragèdia en tres actes.
Les Danaides, tragèdia en un pròleg i tres parts,
EN PREPARACIÓ Llibre de poesies. Misteri de Nostra Dona dç les Roses.
Preu: UNA PESSETA